El capítol dedicat al biaix de supervivència de Les mil cabòries d’en Carles Biaixat mostra una escena tan motivacional com enganyosa. En aquest episodi, en Carles decideix començar una rutina a les 5 del matí: exercici intens, lectura d’emprenedoria i meditació amb aroma d’èxit. Ho fa perquè ha rebut un “titantip” que promet convertir-lo en un winner si imita els hàbits dels grans triomfadors. El problema és que el seu cos no hi està gaire d’acord. Li costa horrors adaptar-se a l’horari, arrossega son acumulada i viu en un estat de fatiga permanent. Tot i això, continua convençut que funciona, perquè només està mirant els casos d’èxit que li han explicat. El desenllaç és inevitable: el dia que havia quedat amb tothom per fer una excursió al matí… es queda adormit.
Aquest comportament té una base cognitiva ben documentada. El biaix de supervivència consisteix a fixar-nos només en els casos que han “sobreviscut” o han tingut èxit i ignorar tots aquells que han fracassat o han desaparegut del radar. El concepte es va popularitzar arran dels treballs d’Abraham Wald (1943) durant la Segona Guerra Mundial. Quan l’exèrcit volia reforçar els avions que tornaven impactats per bales, Wald va advertir que estaven mirant només els avions que havien tornat, no els que havien estat abatuts. Les zones sense impactes visibles eren, precisament, les més vulnerables. El mateix patró s’observa en estudis posteriors sobre èxit empresarial i presa de decisions: quan analitzem només els guanyadors, sobreestimem l’efectivitat de les seves estratègies (Brown, Goetzmann, Ibbotson, & Ross, 1992).
En el dia a dia, el biaix de supervivència apareix constantment. El veiem quan llegim llibres d’autoajuda basats en “els hàbits dels milionaris”, quan assumim que una rutina concreta garanteix l’èxit perquè alguns famosos la practiquen, o quan imitem l’estratègia d’una startup sense tenir en compte totes les que han fracassat fent exactament el mateix. També és habitual en entorns professionals: es copien models d’èxit sense analitzar el context, el factor sort o les variables invisibles. Com en Carles, sovint confonem exemples inspiradors amb evidència robusta.
Lluitar contra aquest biaix implica ampliar la mirada. Un primer pas és preguntar-se: quants casos no han funcionat i no estic veient? Un segon és buscar dades agregades, no només històries individuals d’èxit. I un tercer és recordar que correlació no és causalitat: que una persona exitosa es llevi a les 5 del matí no vol dir que llevar-se a les 5 del matí sigui la causa del seu èxit. El pensament crític no elimina la inspiració, però ens protegeix de convertir-la en dogma.
Referències
Wald, A. (1943). A method of estimating plane vulnerability based on damage of survivors. Statistical Research Group, Columbia University.
Brown, S. J., Goetzmann, W. N., Ibbotson, R. G., & Ross, S. A. (1992). Survivorship bias in performance studies. The Review of Financial Studies, 5(4), 553–580. https://doi.org/10.1093/rfs/5.4.553