El capítol dedicat al biaix de confirmació de Les mil cabòries d’en Carles Biaixat mostra un mecanisme mental tan habitual com subtil. En aquest episodi, en Carles descobreix un producte miracle: el suc de minairons, una beguda que promet posar-te catxes en poc temps. Sense pensar-s’ho gaire, el compra immediatament. A partir d’aquí comença a buscar informació per assegurar-se que ha fet una bona compra. Però la seva recerca no és gaire neutral: quan troba ressenyes positives, les llegeix amb entusiasme i les interpreta com una prova clara que el producte funciona. En canvi, quan apareixen comentaris negatius o dubtes sobre la seva eficàcia, els ignora o els considera poc fiables. En cap moment busca estudis independents o fonts contrastades. La informació que confirma la seva decisió li sembla convincent; la que la posa en dubte, simplement desapareix del seu radar. El resultat és previsible: en Carles acaba reforçant encara més la seva creença inicial. No perquè les proves siguin sòlides, sinó perquè només ha mirat les que li donaven la raó.
Aquest fenomen es va estudiar de manera sistemàtica a partir dels experiments de Peter Wason als anys seixanta. En una tasca clàssica coneguda com a Wason selection task, els participants veien quatre cartes sobre la taula. Cada carta tenia una lletra a una cara i un número a l’altra. Les cartes visibles podien ser, per exemple: A, D, 4 i 7.
Als participants se’ls proposava una regla:
“Si una carta té una vocal per una cara, llavors té un número parell per l’altra.”
I els feien la següent pregunta:
“Quines cartes cal girar per comprovar si la regla és certa o falsa?“
La resposta correcta és girar A (per veure si realment té un número parell darrere) i 7 (per comprovar que no té una vocal darrere). Però la majoria de persones trien A i 4. És a dir, busquen informació que confirmi la regla, en lloc de buscar casos que la podrien refutar.
Aquest patró va portar Wason a concloure que, quan intentem verificar una hipòtesi, tendim espontàniament a buscar proves que la confirmin, en lloc de buscar evidència que la posi a prova o la contradigui (Wason, 1960).
Des d’aleshores, nombrosos estudis han confirmat que aquest biaix afecta com interpretem informació política, científica o personal. Les persones no només busquen proves que reforcin les seves creences, sinó que també interpreten la mateixa informació de manera diferent segons el que ja pensaven abans. Per exemple, Lord, Ross i Lepper (1979) van mostrar que participants amb opinions oposades sobre la pena de mort interpretaven els mateixos estudis científics com a proves que reforçaven la seva pròpia posició.
En el dia a dia, el biaix de confirmació apareix constantment. El veiem quan busquem a internet només les respostes que coincideixen amb el que ja pensem, quan seguim comptes a les xarxes socials que reforcen les nostres opinions o quan interpretem l’èxit d’un producte o d’una idea perquè hem vist uns quants testimonis positius. També és molt habitual en contextos professionals: equips que seleccionen dades que avalen una decisió prèvia, directius que interpreten els resultats d’un projecte com una confirmació de la seva estratègia o processos de selecció en què es busquen indicis que reforcin la primera impressió sobre un candidat.
Evitar aquest biaix no significa desconfiar de tot, sinó canviar la manera com busquem informació. Un primer pas és preguntar-se: què hauria de veure perquè la meva hipòtesi fos incorrecta? Aquesta pregunta obliga a buscar evidència que pugui refutar la nostra idea inicial. Un segon consell és diversificar les fonts d’informació: llegir arguments contraris, consultar dades independents o demanar l’opinió de persones que no comparteixen la mateixa perspectiva. Finalment, en contextos professionals pot ajudar molt crear espais on qüestionar una decisió no sigui vist com un atac, sinó com una part natural del procés de pensar millor.
El biaix de confirmació és potent perquè protegeix les nostres creences. Però també és precisament el que pot impedir que les posem a prova. I com descobreix en Carles, quan només busques proves que et donin la raó, trobar-les és sorprenentment fàcil.
Referències
Wason, P. C. (1960). On the failure to eliminate hypotheses in a conceptual task. Quarterly Journal of Experimental Psychology, 12(3), 129–140. https://doi.org/10.1080/17470216008416717
Lord, C. G., Ross, L., & Lepper, M. R. (1979). Biased assimilation and attitude polarization: The effects of prior theories on subsequently considered evidence. Journal of Personality and Social Psychology, 37(11), 2098–2109. https://doi.org/10.1037/0022-3514.37.11.2098