L’últim capítol de Les mil cabòries d’en Carles Biaixat tanca la sèrie amb un biaix especialment incòmode: el prejudici del punt cec. En aquest episodi, en Carles veu que tots els seus grans plans han fracassat. El trading revolucionari. Les criptomonedes. Els gurus. Les idees “disruptives”. Tot allò que semblava una fórmula definitiva acaba caient pel seu propi pes.
Cansat de perseguir promeses impossibles, en Carles decideix començar de nou. Fa una entrevista de feina i, per primera vegada, parla amb honestedat dels seus errors i del que ha après. Ja no intenta semblar un visionari. Ja no ven seguretat absoluta. I és precisament en aquest moment quan descobreix una idea desconcertant: durant tot aquest temps, els biaixos no només afectaven els altres. També l’afectaven a ell.
Aquest fenomen es coneix com a prejudici del punt cec (bias blind spot) i va ser estudiat per Emily Pronin i col·laboradors (2002). En els seus experiments, els participants reconeixien fàcilment que altres persones podien estar influïdes per biaixos cognitius, emocions o interessos personals. Però quan havien d’avaluar-se a si mateixos, tendien a considerar-se molt més objectius i imparcials. El més interessant és que aquest efecte apareix fins i tot en persones que coneixen bé els biaixos cognitius. Saber que existeixen no ens protegeix automàticament d’ells. De fet, entendre els biaixos pot generar una paradoxa curiosa: com més fàcil és detectar-los en els altres, més fàcil és assumir que nosaltres ja n’estem “per sobre”. El cervell humà és una màquina extraordinària… especialment quan es tracta de justificar-se a si mateixa.
En el dia a dia, el prejudici del punt cec apareix constantment. El veiem quan pensem que “la gent es deixa manipular” però nosaltres no, quan atribuïm les opinions dels altres a emocions o ideologia mentre considerem les nostres conclusions purament racionals, o quan assumim que nosaltres prenem decisions “basades en dades” mentre els altres actuen per ego, impuls o ignorància.
Aquest biaix també és especialment rellevant en entorns professionals. Pot dificultar el feedback, generar excés de confiança en la presa de decisions i reduir la capacitat d’autocrítica dins dels equips. Paradoxalment, les persones més convençudes de ser objectives no sempre són les més objectives. A vegades simplement són les menys conscients de les seves limitacions.
Lluitar contra aquest biaix no implica desconfiar constantment d’un mateix, sinó assumir una idea més humil: tenir biaixos és part del funcionament normal del cervell. Un primer pas és exposar les pròpies idees a crítica real, especialment de persones que pensin diferent. També ajuda separar la seguretat subjectiva de la qualitat real d’un raonament: sentir que tenim raó no és una prova que la tinguem. Finalment, és útil recordar que el pensament crític no consisteix només a detectar errors en els altres, sinó també a sospitar —de tant en tant— del propi cervell.
I aquesta és probablement la lliçó final d’en Carles Biaixat: el problema no era tenir biaixos. El problema era creure que ell no en tenia.
Referències
Pronin, E., Lin, D. Y., & Ross, L. (2002). The bias blind spot: Perceptions of bias in self versus others. Personality and Social Psychology Bulletin, 28(3), 369–381. https://doi.org/10.1177/0146167202286008