El capítol dedicat a l’efecte Dunning-Kruger de Les mil cabòries d’en Carles Biaixat mostra un error de judici tan habitual com enganyós. En aquest episodi, en Carles està veient un webinar de trading quan, de sobte, uns reels sobre neurociència li canvien el focus. Amb un parell de vídeos, té la sensació que ja entén com funciona el cervell.
A partir d’aquí, la connexió sembla evident: si combina trading i neurociència, pot crear una idea revolucionària. I en Carles no s’ho pensa dues vegades: llança un nou producte que promet unir els dos mons… tot i que ni ell mateix sap explicar exactament com funciona. No és que en Carles no vulgui entendre-ho millor. És que creu que ja ho entén prou.
Aquest fenomen es coneix com a efecte Dunning-Kruger i va ser descrit per David Dunning i Justin Kruger (1999). En els seus experiments, els participants havien de resoldre tasques de lògica, gramàtica o humor i després estimar el seu propi rendiment. El resultat va mostrar un patró molt consistent: les persones amb pitjors resultats tendien a sobreestimar fortament la seva competència, mentre que les més competents eren més prudents en les seves estimacions.
Els autors van proposar una explicació elegant: les habilitats necessàries per fer bé una tasca són sovint les mateixes que es necessiten per avaluar-la correctament. Això significa que qui té menys coneixement també té menys eines per adonar-se’n. En altres paraules, no és només que sàpiguen poc… és que no saben que saben poc.
Alguns autors han suggerit que el patró clàssic de l’efecte Dunning-Kruger pot estar parcialment influït per factors estadístics, com la regressió a la mitjana i el soroll de mesura (Gignac & Zajenkowski, 2020). Tot i això, la recerca en metacognició mostra de manera consistent que les persones amb menys habilitat tenen també més dificultats per avaluar correctament la seva pròpia competència, cosa que apunta a un mecanisme cognitiu real més enllà dels efectes estadístics (Ehrlinger et al., 2008).
En el dia a dia, l’efecte Dunning-Kruger apareix constantment. El veiem quan algú es considera expert després de consumir contingut superficial, quan es fan afirmacions categòriques sense base sòlida o quan es prenen decisions complexes amb una confiança desproporcionada. Aquest fenomen es fa especialment visible en entorns digitals: diversos estudis han mostrat que la sobreconfiança està associada a una menor capacitat per distingir informació fiable de la que no ho és, així com a una major tendència a compartir contingut erroni a les xarxes socials (Lyons et al., 2021). A més, la recerca suggereix que petites dosis d’informació poden generar un augment desproporcionat de la confiança, sense que el coneixement real hagi augmentat en la mateixa mesura.
Evitar aquest biaix no implica deixar de confiar en un mateix, sinó ajustar millor aquesta confiança. Un primer pas és reconèixer els límits del propi coneixement i adoptar una actitud de curiositat real. Un segon consell és contrastar les idees amb fonts fiables i amb persones que en sàpiguen més. Finalment, pot ser útil exposar-se a la complexitat del tema: a mesura que entenem millor un àmbit, també som més conscients del que encara no sabem.
L’efecte Dunning-Kruger és especialment traïdor perquè la confiança que genera és sincera. Però com descobreix en Carles, entendre una mica no és el mateix que entendre-ho bé.
Referències
Dunning, D., & Kruger, J. (1999). Unskilled and unaware of it: how difficulties in recognizing one’s own incompetence lead to inflated self-assessments. Journal of Personality and Social Psychology, 77(6), 1121–1134. https://doi.org/10.1037/0022-3514.77.6.1121
Ehrlinger, J., Johnson, K., Banner, M., Dunning, D., & Kruger, J. (2008). Why the Unskilled Are Unaware: Further Explorations of (Absent) Self-Insight Among the Incompetent. Organizational behavior and human decision processes, 105(1), 98–121. https://doi.org/10.1016/j.obhdp.2007.05.002
Gignac, G. E., & Zajenkowski, M. (2020). The Dunning-Kruger effect is (mostly) a statistical artefact: Valid approaches to testing the hypothesis with individual differences data. Intelligence, 80, Article 101449. https://doi.org/10.1016/j.intell.2020.101449
Lyons, B. A., Montgomery, J. M., Guess, A. M., Nyhan, B., & Reifler, J. (2021). Overconfidence in news judgments is associated with false news susceptibility. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 118(23), e2019527118. https://doi.org/10.1073/pnas.2019527118