El capítol dedicat a la fal·làcia de la planificació de Les mil cabòries d’en Carles Biaixat mostra un error de judici tan habitual com frustrant. En aquest episodi, en Carles veu un vídeo del seu guru des de Bali assegurant que en una tarda pots muntar un sistema per començar a guanyar diners. Inspirat, decideix fer exactament el mateix. Es prepara un planning detallat, amb hores assignades i tasques ben definides. Tot sembla clar. Tot sembla factible. El problema és que la realitat no segueix el guió. Les tasques són més complexes del que semblaven, apareixen imprevistos, es bloqueja en els primers passos… i la tarda passa sense que hagi completat ni una petita part del que havia previst, -excepte fer el vermut…- En Carles no ha fallat per manca de motivació, sinó per una estimació massa optimista del temps i de l’esforç necessaris.
Aquest fenomen es coneix com a fal·làcia de la planificació i va ser descrit per Daniel Kahneman i Amos Tversky (1979). Els autors van observar que les persones tendeixen sistemàticament a subestimar el temps que necessitaran per completar una tasca, fins i tot quan tenen experiència prèvia amb situacions similars. Això passa perquè adoptem una perspectiva interna (inside view): ens imaginem el nostre cas concret pas a pas, assumint que tot anirà segons el previst, i ignorem com han anat projectes similars en el passat. En canvi, una perspectiva externa (outside view), basada en dades reals i en experiències comparables, acostuma a oferir estimacions molt més precises, però sovint queda fora del nostre radar.
Un exemple clàssic és el dels estudiants que preveuen acabar un treball en uns dies i acaben necessitant setmanes. En estudis posteriors, es va observar que fins i tot quan es demana a les persones que facin estimacions realistes, aquestes continuen sent massa optimistes (Buehler, Griffin & Ross, 1994). El problema no és la manca d’informació, sinó la manera com la processem: tendim a imaginar el millor escenari possible i a ignorar els obstacles habituals. Curiosament, quan fem prediccions sobre altres persones, acostumem a ser molt més realistes. Des de fora, ens resulta més fàcil tenir en compte experiències prèvies i evitar escenaris idealitzats.
En el dia a dia, la fal·làcia de la planificació és omnipresent. Apareix quan pensem que acabarem una tasca “en una estona”, quan planifiquem projectes sense tenir en compte interrupcions o quan sobreestimem la nostra capacitat per fer moltes coses en poc temps. També és molt rellevant en entorns professionals: projectes que es retarden, pressupostos que es desborden o timelines que no es compleixen no sempre són fruit de mala gestió, sinó d’una estimació inicial massa optimista.
Evitar aquest biaix no implica deixar de planificar, sinó fer-ho millor. Un primer pas és adoptar aquesta perspectiva externa: mirar enrere i preguntar-se quant temps han trigat projectes similars en el passat, o fins i tot estimar la tasca com si l’hagués de fer una altra persona. Aquesta manera de pensar acostuma a ser molt més fiable que imaginar el futur des de zero. Un segon consell és incorporar marges de seguretat i assumir que hi haurà imprevistos. Finalment, pot ser útil descompondre les tasques en parts més petites i estimar-les de manera independent, reduint així la temptació de fer estimacions globals massa optimistes.
La fal·làcia de la planificació és especialment traïdora perquè els plans ben fets ens donen una sensació de control. Però com descobreix en Carles, un bon planning no garanteix que les coses passin com hem imaginat.
Referències
Kahneman, D., & Tversky, A. (1979). Intuitive prediction: Biases and corrective procedures. In S. Makridakis & S. C. Wheelwright (Eds.), Studies in the management sciences: Forecasting (Vol. 12, pp. 313–327). North-Holland.
Buehler, R., Griffin, D., & Ross, M. (1994). Exploring the “planning fallacy”: Why people underestimate their task completion times. Journal of Personality and Social Psychology, 67(3), 366–381. https://doi.org/10.1037/0022-3514.67.3.366